Com a la resta de pobles de l’illa, les primeres restes humanes daten del període talaiòtic, són concretament 9 jaciments arqueològics. Els conjunts més importants són els que estan situats voltant el puig de Santa Magdalena, de la Minyó i el de Son Mas (únic estudiat), que són les zones més elevades del municipi.
|
 |
Del període romà (s. II aC-s. V dC), només en queden algunes breus notícies històriques i restes poc importants com monedes, ja que segons els historiadors a Inca s’encunyava moneda abans de l’època islàmica.
Durant el període islàmic (s. X-XIII) Inca va esdevenir un dels nuclis més dinàmics i importants de la Part Forana de Mallorca. Fins i tot el nom de la ciutat sembla que té el seu origen en aquests moments. Durant aquest temps, Inkan designava alhora l’alqueria i el districte que comprenia els actuals termes d’Inca, Búger, Campanet, Mancor de la Vall, sa Pobla i Selva. Es té constància documental de l’existència d’una mesquita musulmana i d’una teulera en el lloc conegut per Mandrava.
|
 |
Aquests fets podrien demostrar que ja existia, en aquest temps, un petit nucli que seria la base sobre la qual es va construir la futura vila cristiana a partir de 1229. D’aquest període islàmic sols sobreviuen uns topònims: Binissetí, Inca i Mandrava.
 |
Amb la conquesta de 1229 pel Rei en Jaume I, Inca es va convertir en una població cristiana. El dinamisme d’aquesta vila va continuar i en el segle XIII era una vila amb un important sector artesanal (teixidors, sabaters, gerrers...), un creixent cultiu de la vinya i un mercat que disposava de quartera pròpia.
 |
La primera meitat del segle XIV cal destacar el creixement en molts d’aspectes de la vida local, gràcies en gran part a les Ordinacions de Jaume II: creixement espectacular de la població, organització del jueus en el Call... En canvi, a la segona meitat del mateix segle, la vila mostra signes negatius a causa de la pesta negra, que provocà un descens demogràfic i una gran inestabilitat econòmica.
|
En el segle XV, Inca va ser el centre d’un important moviment social: la Revolta Forana, que va ser una lluita de classes. Els problemes ocasionats per aquesta revolta no es van solucionar i a principi del XVI van provocar una nova crisi: la Germania.
|
Pel que fa al segle XVII, com a la resta d’Europa, va ser molt dolent per a la vila d’Inca per la pesta bubònica, que aturà el creixement de la població i dugué una inestabilitat política, econòmica i social que va durar fins ben entrant al segle XIX. És en aquest segle quan Inca inicia un lent però progressiu creixement econòmic i demogràfic.
|
 |
El comerç, el mercat setmanal i les fires es tornen a posar en marxa. Esdevé altre cop el nucli de població més important després de la capital i té uns sectors econòmics molt dinàmics, com poden ser el de la sabata i el tèxtil, que lentament es van mecanitzant.
 |
El març de 1900, en reconeixement als avanços econòmics i socials, Inca és nomenada ciutat. Però a partir de 1936 alguns aspectes de la vida quotidiana que fins llavors havien estat habituals van desaparèixer. No obstant això, el dinamisme econòmic es va reforçar i la indústria del calçat va esdevenir el motor de l’economia local. A mitjan segle es van realitzar unes mesures urbanístiques molt importants com la gran via de Colom i la plaça de Mallorca.
|
A final dels anys 70, coincidint amb la transició democràtica, la situació va canviar radicalment. Una greu crisi va afectar la indústria del calçat i tot el municipi en va patir greus conseqüències: atur, paralització del creixement demogràfic, disminució de l’activitat comercial... Mentre els municipis de la costa vivien un creixement econòmic espectacular, la ciutat d’Inca anava perdent protagonisme i era superada per municipis com Manacor i Calvià.
Durant els darrers anys s’han realitzat importants esforços per reactivar la indústria local i per recuperar el dinamisme econòmic que s’havia assolit des del principi del segle XIX.
|
 |
|
