Inca Ciutat




Benvinguda





Localització





Història





Tradicions i costums





Itineraris





Edificis i llocs





Fires, festes i mercats





Ajuntament










Inca a la premsa





Logos corporatius





Departaments





Agenda d'actes





Telèfons i adreces





Inca a la premsa





PGOU





Plànol d'Inca





Directori d'enllaços





Correus ajuntament



Batlia






Urbanisme






Cultura i Educació






Intervenció i Tresoreria






Secretaria






Serveis






Serveis socials






Taxes, imposts i contribucions







Tràmits i documents


HISTÒRIA

Com a la resta de pobles de l’illa, les primeres restes humanes daten del període talaiòtic, són concretament 9 jaciments arqueològics. Els conjunts més importants són els que estan situats voltant el puig de Santa Magdalena, de la Minyó i el de Son Mas (únic estudiat), que són les zones més elevades del municipi.

Del període romà (s. II aC-s. V dC), només en queden algunes breus notícies històriques i restes poc importants com monedes, ja que segons els historiadors a Inca s’encunyava moneda abans de l’època islàmica.

Durant el període islàmic (s. X-XIII) Inca va esdevenir un dels nuclis més dinàmics i importants de la Part Forana de Mallorca. Fins i tot el nom de la ciutat sembla que té el seu origen en aquests moments. Durant aquest temps, Inkan designava alhora l’alqueria i el districte que comprenia els actuals termes d’Inca, Búger, Campanet, Mancor de la Vall, sa Pobla i Selva. Es té constància documental de l’existència d’una mesquita musulmana i d’una teulera en el lloc conegut per Mandrava.

Aquests fets podrien demostrar que ja existia, en aquest temps, un petit nucli que seria la base sobre la qual es va construir la futura vila cristiana a partir de 1229. D’aquest període islàmic sols sobreviuen uns topònims: Binissetí, Inca i Mandrava.

Amb la conquesta de 1229 pel Rei en Jaume I, Inca es va convertir en una població cristiana. El dinamisme d’aquesta vila va continuar i en el segle XIII era una vila amb un important sector artesanal (teixidors, sabaters, gerrers...), un creixent cultiu de la vinya i un mercat que disposava de quartera pròpia.

La primera meitat del segle XIV cal destacar el creixement en molts d’aspectes de la vida local, gràcies en gran part a les Ordinacions de Jaume II: creixement espectacular de la població, organització del jueus en el Call... En canvi, a la segona meitat del mateix segle, la vila mostra signes negatius a causa de la pesta negra, que provocà un descens demogràfic i una gran inestabilitat econòmica.

En el segle XV, Inca va ser el centre d’un important moviment social: la Revolta Forana, que va ser una lluita de classes. Els problemes ocasionats per aquesta revolta no es van solucionar i a principi del XVI van provocar una nova crisi: la Germania.

Pel que fa al segle XVII, com a la resta d’Europa, va ser molt dolent per a la vila d’Inca per la pesta bubònica, que aturà el creixement de la població i dugué una inestabilitat política, econòmica i social que va durar fins ben entrant al segle XIX. És en aquest segle quan Inca inicia un lent però progressiu creixement econòmic i demogràfic.

El comerç, el mercat setmanal i les fires es tornen a posar en marxa. Esdevé altre cop el nucli de població més important després de la capital i té uns sectors econòmics molt dinàmics, com poden ser el de la sabata i el tèxtil, que lentament es van mecanitzant.

El març de 1900, en reconeixement als avanços econòmics i socials, Inca és nomenada ciutat. Però a partir de 1936 alguns aspectes de la vida quotidiana que fins llavors havien estat habituals van desaparèixer. No obstant això, el dinamisme econòmic es va reforçar i la indústria del calçat va esdevenir el motor de l’economia local. A mitjan segle es van realitzar unes mesures urbanístiques molt importants com la gran via de Colom i la plaça de Mallorca.

A final dels anys 70, coincidint amb la transició democràtica, la situació va canviar radicalment. Una greu crisi va afectar la indústria del calçat i tot el municipi en va patir greus conseqüències: atur, paralització del creixement demogràfic, disminució de l’activitat comercial... Mentre els municipis de la costa vivien un creixement econòmic espectacular, la ciutat d’Inca anava perdent protagonisme i era superada per municipis com Manacor i Calvià.

Durant els darrers anys s’han realitzat importants esforços per reactivar la indústria local i per recuperar el dinamisme econòmic que s’havia assolit des del principi del segle XIX.

 

 


Coordenades UTM (492287, 4396823). @2009 Ajuntament d'Inca. Reservats tots els drets. Avís Legal / Estadístiques