Notes històriques

La primera església parroquial era dedicada a Santa Maria d'Inca. Fou construïda en el segle XIII i degué ser molt modesta en les seves proporcions, semblant a Sant Pere d'Escorca i a d'altres esglésies de repoblació.

És ben probable que, atès el creixement de la vila, es construís una altra església  en el primer quart del segle XIV, amb capelles. La taula de Santa Maria d'Inca (1373) de Joan Daurer la presidia. Posteriorment, Pere de Sant Joan esculpia una imatge gòtica com a titular de la parròquia, imatge que coneixem ara amb el nom de Santa Maria la Major, que compartí amb el retaule de Daurer la presidència de l'església. L'advocació de Santa Maria la Major es troba a partir del segle XVII.
Durant la segona meitat del segle XVI Miquel Amengual inicià la construcció del campanar i l'arquitecte i escultor Jaume Blanquer hi intervingué durant la primera meitat del XVII, època en què s'acabà.

La parròquia del segle XIV fou substituïda per la del segle XVIII i s’arraconà el retaule de Joan Daurer. El campanar quedà separat de l'església fins a principi del segle XX, quan es construí la capella del Sant Crist.

L'any 1996 s'acabaren les obres de restauració del campanar i del temple, per iniciativa del rector Jaume Puigserver.

Exterior de l'església

La façana principal, de marès, és sòbria, com és habitual a les esglésies mallorquines d'època barroca. Està dividida en dos cossos per motllures i acaba en una testera curvilínia, rematada per una creu de ferro. El portal d'estil neoclàssic, amb llinda i columnes laterals de marbre, queda inacabat el 1843. L'any 1996, amb les obres de restauració del temple, es va finalitzar el portal major. Damunt la porta s'obre un ull de bou que il·lumina el cor de l'església. En el segon cos de la façana hi ha un rosetó. Les façanes laterals són de paredat comú i els contraforts es remarquen de pedra viva. Damunt les capelles, a cadascuna de les façanes laterals, hi ha una galeria, amb cinc arcs i barana de balustres que uneix els contraforts. Els arcs de la façana de la dreta són de mig punt i els de la façana de l'esquerra, arcs apuntats.

A la façana de la dreta s'obre el portal lateral, de mig punt, al qual s'arriba per una escala. Damunt les pilastres situades en els brancals hi ha un frontó triangular xapat que protegeix la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, col·locada dins una fornícula. A la façana de l'esquerra, un poc abans de l'altura de les arcades, hi ha esculpida una sirena que dóna nom al carrer.

Campanar

Està separat de la façana de l'església, però toca la capella del Sant Crist. És de pedra viva. A l'exterior presenta dos cossos diferenciats, el primer de planta quadrangular i separacions dels vuit trams amb línies d'imposta acabant en una gran cornisa sostinguda amb permòdols. En els dos darrers trams, s'obren a cada costat dues finestres ogivals. El segon cos és de planta octogonal coronat per una llanterna. Al campanar, s'hi entra per un portal, recobert per un arc apuntat, sobre el qual hi ha l'escut d'Inca.  

Interior de l'església

Té una sola nau amb set capelles rectangulars a cada costat situades entre els contraforts i separades per pilastres de marbre vermellós amb capitells jònics, les quals sostenen unes cornises motllurades que envolten el temple. La coberta és de volta de canó amb llunetes. A l'interior de les llunetes s'obren les finestres, que fan possible il·luminar l'església. Les capelles laterals, també, són cobertes per voltes de canó, generalment amb llunetes. L'absis és semicircular i és cobert per una copinya. En el primer tram de l'església, com és habitual, hi ha el cor, sostingut per un gran arc carpanell i una volta de creueria.

La primera capella lateral dreta, entrant a l'església pel portal major, dedicada al Sant Crist, té planta de creu grega amb el creuer cobert per una cúpula amb llanterna que s'aguanta damunt quatre petxines.