|
Notes històriques
Els dominics s'establiren a Inca l’any 1604. El convent fou fundat pel frare dominic inquer Antoni Torrens i fou el quart i últim de l’orde dels dominics que es va fundar a Mallorca. Francesc Berard començà, poc abans de 1620, una església que, en poc temps, fou petita. El 1664 es posà la primera pedra a l'església actual, que fou beneïda el 1689. El claustre és construí molt més tard que l’església, ja que es començà a final de 1730.
 |
Els dominics d’Inca patiren la primera exclaustració el 1821, però el 1823 tornaren al seu convent. L’exclaustració definitiva es va produir l’any 1835. Durant gran part del segle XIX es mantingué l’ús religiós de l’església, culte que continua fins ara. L’any 1962 l’església fou convertida en parròquia. S’hi feren obres que consistiren en la reforma del presbiteri, amb la consagració d’un nou altar l’any 1966, i en l’edificació d’un campanar el 1969, després d’esbucar l’antiga espadanya, que sobresortia per damunt la façana principal. La darrera restauració, consistent en una neteja general i una nova il·luminació, es va dur a terme l’any 1993, essent rector Antoni Estelrich.
|
Exterior de l'església
 |
La façana llisa, tota de pedra viva, acaba en una cornisa de quart bossell. L’única decoració es troba a la portada i en el rosetó. La portada, barroca, consta de dues pilastres de pedra estriades amb capitells jònics, les quals aguanten l’entaulament i la cornisa. Damunt el portal s’obre una capelleta amb les imatges que representen la Mare de Déu donant el rosari a sant Domingo. El rosetó és l’altre element arquitectònic destacat de la façana.
La façana lateral, de paredat comú, es clou amb una cornisa de quart bossell, igual a la que remata la façana principal. El portal, rectangular, té els brancals de pedra viva decorats amb motllures a la part superior i la llinda amb una esmotxadura conopial en el centre.
|
Interior de l'església
L’església té una sola nau de cinc trams, capelles laterals rectangulars situades entre els contraforts i absis trapezoïdal. La nau és coberta amb una volta de canó, dividida per arcs faixons de pedra viva que transmeten la força a les pilastres amb capitells jònics, col·locades entre les capelles, les quals s’obren davall arcs de mig punt i estan cobertes també per una volta de canó. Les capelles del primer tram, situades a banda i banda del cor, són més baixes i estan cobertes amb volta de creueria. El cor es troba a l’entrada de l’església i és sostingut per un arc carpanell i una volta ogival.
La capella del Roser, del mateix estil que l’església, fou iniciada el 1666. Té dos trams coberts amb volta de canó i acaba en un absis rectangular. Té un petit cor, a l’entrada, i capelles rectangulars poc profundes
Claustre
 |
Fou construït en el segle XVIII. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i porxo. Les quatre façanes estan fetes amb cantons de marès. La planta baixa presenta set arcs carpanells suportats per columnes de pedra viva amb èntasi i capitells jònics. En el pis, originàriament, hi havia tres finestres balconeres a cada un dels costats i en el porxo, tres finestrons a cada banda.
|
Els corredors, que envolten el pati, estan coberts per un embigat; no obstant això, en els quatre angles s’usa la volta d’aresta. En el centre del pati hi ha el coll d’una cisterna que duu gravada la data de 1905.
El claustre d’Inca té un clar precedent en el dels dominics de Pollença, construït més de cent anys abans, ja que estava acabat l’any 1616.
|
