1- Els patrons d’Inca són, des del segle XIV, els sants Abdon i Senén. El seu protagonisme és molt habitual a les viles i terres de parla catalana i, sovint, es relacionen amb el món de la pagesia. Segons la tradició es va elegir aquests dos sants perquè a final del segle XIV el poble, juntament amb els clergues, feia una processó per implorar qualque benefici del Senyor, cantaven la lletania dels sants. En arribar als sants Abdon i Senén els sacerdots repetiren el seu nom tres vegades i el poble, sense estar d’acord, va contestar "orate pro nobis". Això fou considerat un senyal i decidiren nomenar-los patrons de la vila.

2- Els cavallets: durant el segle XIX molts balls tradicionals es van perdre a causa del procés de modernització que van viure el poble i la societat. Un d’aquests va ser el ball dels cavallets, que solia fer-se durant les festes religioses més importants; normalment el ballaven els fusters més joves.

3- Durant el procés de modernització, també es van perdre algunes activitats festívoles. Fins a principi de segle XX va ser tradicional celebrar a Inca el Bugiot: un dia abans de Sant Joan, un grup de gent passava tota la nit en el camp menjant, bevent, ballant i cantant.

4- Els cellers. En els cellers pròpiament dit se solia anar a benerar. La gent treballadora d’Inca agafava pa i taleca, i anava a menjar-s’ho al celler. Més o manco a les 10.00 hores, els obrers anaven al celler de més a prop de la feina. Saludaven l’amo o la madona i s’asseien a la cadira i taula acostumada, davallaven el tassó, s’acostaven a la bóta i l’omplien. Acabats de berenar, els parroquians pagaven allò que havien begut.